Vivint la ciutat com la visc i veient-la des dels ulls d’una adrianenca d’adopció, que amb els anys ha acabat sent adrianenca per decisió pròpia gràcies a l’acolliment i l’escalf de la gent que la conforma, és a dir, els meus veïns i les meves veïnes, ha arribat el moment de fer un pas endavant.
Des de fa molts anys, molts hem anat observant l’evolució de la ciutat i hem participat directa o indirectament amb un model que avui cal canviar. Ha arribat el moment de preguntar-nos quin és el model que volem, dins les possibilitats i les oportunitats que té el municipi.
Viviendo la ciudad como la vivo y viéndola desde los ojos de una adrianense de adopción, que con los años ha acabado siendo adrianense por decisión propia gracias a la acogida y el calor de su gente, es decir, mis vecinos y mis vecinas, ha llegado el momento de dar un paso hacia delante.
Desde hace muchos años, muchos hemos ido observando la evolución de la ciudad y hemos participado directa o indirectamente en un modelo que hoy hay que cambiar. Ha llegado el momento de preguntarnos cuál es el modelo que queremos, dentro de las posibilidades y las oportunidades que tiene el municipio.
